Model Semiconservatiu: quan Watson i Crick (1953) van proposar el model de la doble hèlix van indicar que aquest model suggeria una forma senzilla de replicació. El model de replicació proposat per Watson i Crick suposava que l'ADN doble hèlix separa les seves cadenes i cadascuna serveix de motlle per sintetitzar una de nova.
En aquest model, les dues dobles hèlixs recentment sintetitzades posseeixen una cadena original (una meitat original) i una altra còpia (meitat còpia).
Model Conservatiu: quan l'ADN doble hèlix es replica es produeixen dues dobles hèlixs, una d'elles tenen les dues cadenes originals (aquesta intacta, es conserva) i l'altra doble hèlix posseeix les cadenes còpies.
Model Dispersiu: quan l'ADN de doble hèlix es replica s'originen dues dobles hèlixs, cadascuna d'elles amb fragments que posseeixen trams originals i trams de les còpies en diferents proporcions.
En la dècada de los cinquanta, el camp de la
biologia va començar amb el desenvolupament del model de la estructura de l’ADN.
James Watson y Francis Cricken
(1953) que van demostrar que consisteix en una doble hèlix formada per dues cadenes.
El ADN és un àcid
nucleic format per nucleòtids. Cada nucleòtid
consta de tres elements:
a.un
sucre: desoxiribosa en aquest cas (en el cas de l’ARN o àcid
ribonucleic, el sucre que el forma és una ribosa)
b.un
grup fosfat
c.una
base nitrogenada
Si la mol·lècula té
només el sucre unit amb la base nitrogenada, per tant, es denomina nucleòsid.
Las bases nitrogenades que constitueixen part de l’ADN
són: adenina (A), guanina (G), citosina (C) y timina (T). Aquestes formen pont
d’hidrogen entre elles, respectant una complementarietat: A només es pot ajuntar amb T
(i al rebés) mitjançant dos ponts d’hidrogen,
i G només es pot ajuntar amb C (i al rebés) mitjançant tres ponts d’hidrogen.
A-T
C-G
Els extrems de cada una de les cadenes de l’ADN denominades
5’-P (fosfat) y 3’–OH (hidroxil) en la desoxiribosa. Les dues cadenes se
alineen en forma paral·lela, però en direccions inverses (una en sentit 5’ → 3’ i la complementària en el sentit invers), la
interacció entre les dues cadenes està determinada per els ponts d’hidrogen
entre les seves bases nitrogenades. Es diu, llavors, que les cadenes són antiparal·leles.
1) Es basa en el determinisme biològic, la creència en que «Les diferències socials i econòmiques entre els grups socials humans, principalment les races, classes socials i els sexes, tenen un caràcter hereditari i, per tant, són un reflexe exacte de la biologia»
Va ser un llibre en el qual va escriure tot el procès que van haver de fer Watson i Crick per arribar a la conclusió de que l'ADN és una doble hèlix.
A diferència de les proteïnes, els
àcids nucleics poden actuar de manera aïllada o en conjunt.
D'aquesta manera diferenciem:
Nucleòtids aïllats
ADN i ARN
Els nucleòtids aïllats actuen com a
intermediàris metabòlics. Segons el tipus de producte que es
transporta poden ser:
Energia. L'ADP- ATP (o menys comú el
GDP- GTP)
A l'enllaç fosfodiester, present
entre els grups fosfat , és on va a parar tota l'energia que rep el
nostre cos. Aquest transporta l'energia (actua d'intermediari),no
acumula.
L'ARN (àcid ribonucleic) és un
polímer format per la unió de ribonucleòtids d'A, G, C i U
mitjançant enllaços fosfodièster. Es troba a totes les
cèl·lules eucariotes i procariotes així com als virus d'ARN (els
virus mai tenen ARN i ADN alhora).
La major part dels ARN són
monocatenaris, és a dir, a diferència de l'ADN la molècula està
formada per una sola cadena lineal de ribonucleòtids. Això no
obstant, poden tenir zones amb estructura de doble hèlix per
aparellament de bases complementàries de la mateixa cadena. Els
aparellaments en aquest cas són A-U i G-C, tot i que poden
produir-se també aparellaments anòmals com G-U.
A les cèl·lules, l'ARN copia la
informació continguda a la seqüència de bases de l'ADN i aquesta
informació és traduïda posteriorment a una seqüència de
aminoàcids d'una proteïna.
Hi ha diferents tipus:
ARN missatger (ARNm). Se
sintetitza enzimàticament al nucli de les cèl·lules eucariotes o a
la regió nuclear de les procariotes i la seva seqüència de bases
és complementària a la d'un fragment d'una de les cadenes d' ADN.
Un cop sintetitzat, a les cèl·lules eucariotes, surt al citoplasma
on s'associa als ribosomes i actua com a matriu sobre la qual
s'aniran col·locant, en l'ordre dictat per la seqüència de bases,
els aminoàcids que formaran la cadena polipeptídica.
ARN precursor o pre ARNm (també
anomenat ARN heterogeni nuclear, ARNhn). És el transcrit primari que
es forma a partir de l'ADN al nucli de les cèl·lules eucariotes.
Després d'un procés de maduració, que implica l'eliminació de
regions que s'han copiat de l'ADN però que no seran traduïdes a
proteïna, es transforma en l'ARNm.
En aquesta imatge podem observar d'una manera més esquemàtica com a partir de l'ADN obtenim ARN.http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fb/MRNA-interaction.png
ARN ribosòmic (ARNr). És el
més abundant a les cèl·lules. Es troba formant part dels ribosomes
i, com l'ARNt, presenta zones amb doble hèlix.
En la següent imatge es pot observar la proteïna (de color blau) i l'ARN (de color taronja)
